Autor: María Jose Cabezudo
La necessària reforma global de la justícia penal ha de pretendre la configuració d’un procés més ràpid i eficaç, sense que això supose una restricció desproporcionada dels drets fonamentals que poden afectar-se durant el transcurs del procés. En aquest sentit, caldria reflexionar sobre la regulació i pràctica de les mesures restrictives de drets fonamentals, que s’acorden en la fase d’instrucció del procés penal, tenint en compte les nefastes conseqüències probatòries que la seua inconstitucional adopció poden provocar.
En particular, la regulació prevista en la Llei d’Enjudiciament Criminal, de les restriccions de l’entrada i registre domiciliari, que les concep com a actes orientats a la detenció de l’imputat i a la preconstitución de la prova, es presenta, en alguns supòsits, insuficient, la qual cosa comporta la lesió del dret fonamental a la inviolabilitat del domicili per part dels aplicadors del dret, en la mesura en què puguen dictar sentències de condemna sobre la base de proves obtingudes mitjançant la vulneració d’aquest dret. Per aquest motiu, i a fi de posar en relleu aquests incompliments i les oportunes propostes de lege ferenda, resulta necessari l’estudi dels requisits que els poders públics han d’observar perquè totes dues diligències resulten constitucionalment legítimes i, per això, puguen aconseguir plena eficàcia dins del procés penal.
