Autor: José Antonio García Marcos
Abans que el nacionalisme alemany decidira l’extermini dels jueus europeus, que eufemísticament es va denominar la solució final, Adolf Hitler va autoritzar un pla secret, la Aktion T4, la finalitat de la qual va ser la matança dels malalts incurables. Per a això es va emprar l’eufemisme de l’eutanàsia. Catedràtics de psiquiatria, directors de manicomios i responsables de la sanitat, en convivència amb el poder judicial, van dissenyar el crim massiu perfecte per a eliminar de la societat ètnica ària (Volksgemeinschaft) als ciutadans alemanys més indefensos. Si en el front cauen els millors, a casa haurem de matar a les males bèsties, havia escrit anys abans el Führer. L’inici de la segona guerra mundial li va servir de tapadora per a mantenir en secret el programa d’eutanàsia. Les cambres de gas i els forns crematoris es van inventar a l’Alemanya Nazi per a aniquilar en sis manicomios, distribuïts estratègicament per la geografia del país i de l’Àustria annexionada, a aquells malalts improductius i sense cap possibilitat de curació. Els ensenyaments d’aquesta ingent massacre van servir després per a planificar el genocidi jueu. Eutanàsia i Holocaust estan íntimament vinculats en l’activitat criminal del nacionalsocialisme.
