Autora: Asunción Doménech Montagut
Per la seua destacada posició en el moviment del realisme literari i la seua proximitat al mètode naturalista, l’obra d’Emilia Pardo Bazán (La Corunya, 1851-Madrid, 1921) constitueix una font d’enorme riquesa per a conèixer les idees i les vivències sobre la medicina i la malaltia, imperants en la societat espanyola de la Restauració, durant el trànsit del segle XIX al XX.
Aquest llibre mostra la fecunda interdependència entre la realitat social i les seues representacions, creació en el camp dels estudis històric-metges. A través del cabal informatiu de les novel·les de l’escriptora gallega, reconstrueix el perfil humà, els coneixements i les pràctica dels metges i professionals sanitaris de l’Espanya de l’època. Ofereix, així mateix, un viscut testimoniatge sobre el valor de la salut i l’experiència d’emmalaltir, en els quals suposa, a més, un acostament a les afeccions llavors més comunes.
Asunción Doménech és llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona. Va prosseguir la seua formació en el Centre d’Estudis  Històrics i Documentals sobre la Ciència, de la Universitat de València, on en 1996 va obtenir el grau de doctor amb la tesi Malaltia i professió mèdica en l’obra d’Emilia Pardo Bazán. Desenvolupa la seua activitat en publicacions especialitzades en la divulgació històrica; ha sigut redactora d’Història 16 i, en l’actualitat, coordina les revistes L’Aventura de la Història i Descobrir l’Art.
INDICE:
I. La literatura de creació com a font històric-mèdica
Emilia Pardo Bazán com a font històric-mèdica
II. Les professions mèdiques
El metge, personatge de novel·la
La pràctica tradicional i el higienismo positivista (1879-1889)
L’assistència mèdica en la societat burgesa i alguns reptes de la fi de segle: antropologia criminal i drets de les dones (1890-1900)
Els límits de la ciència: l’èmfasi espiritualista (1897-1911)
III. La malalties
La tuberculosi
Bibliografia
