Autor: Ramón Cotarelo
Doble: “Així es diu la gent que es veu a si mateixa”. És la definició de la figura que dóna Jean Paul, el seu creador. La gent es veu a si mateixa però no reflectida, en imatge, sinó en carn i os, com algú aliè, com un altre jo exterior al subjecte o prototip, independent d’ell. Si el jo viu immers en un món de dualidades que condicionen la vida humana, si la dualitat genera ambigüitat, què d’estrany que aqueix mateix jo acabe impregnat de la dualitat que l’envolta i interioritze l’ambigüitat?. En ales de la fantasia i la creació literària el jo reduït als límits de la identitat tracta de projectar-se en un altre jo que li permeta viure una altra vida, superar la dualitat a força d’integrar-la en una unitat superior que conjumine dues consciències. Cosa que paga al preu de l’ambigüitat. L’ambigüitat màxima del doble, quan el prototip no sap qui és el doble de qui.
El doble es troba per onsevulla en tota mena de rondalles, des de les antigues llegendes als obres de ficció contemporànies, des dels relats mitològics a teatre de la ràdio. Sembla ser una preocupació constant de l’esperit humà. Potser no existeix figura literària a la qual s’haja recorregut amb tanta assiduïtat per a iniciar, mantenir o concloure els més diversos relats, des de la condició mortal dels éssers humans (en el poema Gilgamés) fins a les peripècies d’un “antiheroi”del segle XXI (en la novel·la de Saramago), passant per la guerra de Troia, l’origen del Rei Arturo, la mort de Siegfrid i els ombrívols mons del romanticisme gòtic.
Aquest llibre és un assaig sobre aqueixa contínua presència d’una figura inquietant que en les seues mil i una manifestacions apareix quasi sempre vinculada a la idea del mal i de la mort.
