Autors: Josep Sorribes, Salvador Perelló, Vicente Izquierdo
Aquest llibre té com a objecte central la reflexió sobre el concepte de sostenibilitat urbana i la seua aplicació a les àrees urbanes dels països desenvolupats i, amb molts més problemes i limitacions, a les àrees urbanes dels països del tercer i quart món. Malgrat ser aquest l’objectiu central, ha semblat no solament convenient sinó fins i tot necessari dedicar una part proporcionalment important del treball a “contextualitzar” i a oferir una suficient evidència empírica. Contextualitzar perquè sense una comprensió adequada del binomi historia/ciutat i sense un coneixement suficient dels avatars del pensament sobre la ciutat es corria el risc que s’identificara de forma mecanicista el concepte de sostenibilitat -molt de moda per cert- amb aspectes estrictament mediambientals, identificació que, amb freqüència, està en l’origen de plantejaments anacrònics i nostàlgics. Per contra, s’ha preferit reivindicar l’estreta relació que la sostenibilitat en general i la sostenibilitat urbana en particular guarden amb el millor de la teoria del desenvolupament i amb autors que com Myrdal i Hirschman ja fa dècades que, amb altres paraules, van abordar el problema que el desenvolupament era “una mica més” que el creixement i van analitzar els mecanismes i les causes que subjeien en la dificultat de caminar per la senda del desenvolupament. Finalment, l’evidència empírica aportada ajuda al lector a dimensionar la magnitud dels problemes analitzats.
